La Vierxe'l Camín, qu'en Xullu y 2, 1505, s'apaeciera a Alvar Simón Fernández (pastor de Velilla la Reina) nel llugar chamáu L'Humilladeiru, onde guei s'alcuentra una capilla de la basílica dedicada a la Vierxe nel pueblu que lleva'l sou nome ye, dende 1930, cumu creigu sabedes, la Patrona coronada de la Rexón Llïonesa, ou seya de las tres provincias llïonesas, Çamora, Salamanca y Llión.
Ensín embargu, dende mueitu anantias, dende l'annu 1738, ye la Patrona'l Reinu de Llión y una Real Cédula daye esti mesmu títulu nel annu 1778.
Y lu que creigu que nun podemos esqueicere los llïoneses ye que, dende que van cuasi trenta annos, tan tratandu de fuliminare tolu que seya llïonés (llingua, cultura ya identidá) ye la única "istitución" común qu'untavía nos queda a los llïoneses de las tres provincias.
Asina que, dimpués d'esti piquennu apunte, déixuvos la lletra l'Hinu a la Vierxe'l Camín, na llingua de nuesu, ye dicire en llïonés.
¡Oh Vierxe'l Camín, Reina y Mai
del pueblu llïonés!
amuésanos a Xesús vivu y gloriosu
qu'heredancia de nuesu ye
qu'heredancia de nuesu ye.
Reina, Llión, chámate de las suas tierras
y la sua dolzura, si el tou amor suplica,
la sua vida cuandu diz que te quiere
y la sua asperanza cuandu xime y chora.
La sua vida cuandu diz que te quiere
y la sua asperanza cuandu xime y chora.
Mai, Llión chámate de los sous fiyos
y vien a Tí, los sous fiyos a ufiertate,
y torna a Tí, cuntiéu a consolase,
cuandu a los tous brazos, yes llevóu la muerte.
Grande ye'l tou amor, oh Vierxe'l Camín
y l'ánima llïonesa n'él se banna,
y dióu pur esi amor en santas lluitas
triunfos y glorias a la Mai Hespanna.
Reina inmortal, oh gloria de la Gloria!
oh Mai! siempres Mai de clemencia,
bendícinos, bendice los nuesos Reis,
bendice la nuesa Patria, que ye la tua heredancia.
Y del tou amor las cálidas tenruras,
que del sou altu orixe divinal pregonan,
más dolce seyan guei pa los tous fiyos,
los fiyos de Llión que guei te coronan.
Afayaivos nel Llagu la Xana, un piquennu requeixu de llibertá nel País Llïonés, onde podedes unviare los vuesos escritos na llingua de nuesu, la llingua llïonesa, primeira cun un testu escritu na península. Tamién alcontraréis eiquí testos n'outras llinguas minorizadas y nuevas sobru eillas. La Xana creye que chegare a pescanciar outras llinguas paga la pena de facere l'esfuerciu d'a lu menos lleelas.
Páxinas
- Páxina prencipal
- Quien sou - Contautu
- Conxuru
- Hinu a Llión y Marcha la Ciudá
- Dicires Llïoneses
- LLIÓN NUN YE Castiella
- Cuéntame una hestoria, guela
- Poemas llariegos
- Lleición de Xiugrafía
- Entrevistas: Lu que camienta la Xana
- La Xana nas tertulias la Tele
- Llión, Ciudá, Provincia y Reinu
- Páxina de l'Asociación L'Alderique pal estudiu y desendolque la Llingua Llïonesa
- Na Nuesa Llingua: Seición nel Magazine del domingu na 8 de Llión
- Lletras de canciones llariegas
- A la Pulchra Leonina
- Vidios: Lu que camienta la Xana
- Dicionariu Llïonés (direutu ya inversu)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Pregón del I Encuentro de Cultura Tradicional "Valle de Gordón"
La Pola de Gordón, 14 de mayo de 2022 Buenas tardes: Es para mí un gran honor pregonar este I Encuentro de Cultura Tradicional “Valle de...
-
Al igual que la primera parte de este artículo, voy a escribir la segunda en castellano porque me temo que alguna gente tiene problemas de e...
-
Me piden bailar la jota yo la jota no la sé por dar gusto a los señores yo la jota bailaré Por aquí, por aquí me lo has de dar morena,...
-
Ramu de Nadal de sobrumesa Los sous orixes chégannos dende la nueite los tiempos y tán lligaos a las primitivas relixones rellacionadas cu...
No hay comentarios:
Publicar un comentario